Entre refranys i llegendes descobrim el secret d'Ullastrell

Ullastrell recull un gran patrimoni immaterial conformat pels seus refranys, llegendes i costums propis, per les seves manifestacions festives, que corresponen sobretot a les festes tradicionals que se celebren a la vila, com el Corpus i les Caramelles, però sobretot, la celebració de la Serralavella, perduda actualment en molts municipis del territori català. També, com a patrimoni immaterial, trobaríem la música i la dansa amb els seus goigs que, actualment, encara es canten a la parròquia i per la cançó i diada de la Serralavella d'Ullastrell.

Una d'aquestes llegendes resideix en la cançó de Serralavella que prové de quan uns llenyataires que treballaven a la zona, fent bigues i llaunes de les teulades de les cases del poble, tenien com a costum que un cop l'any, quan acabaven la feina, passaven per les cases a demanar. Mentre ho feien, es dedicaven a cantar mentre xerracaven un tronc.

Els refranys que corresponen a Ullastrell són els següents:

“Cel a boiretes, a la terra pastetes”

“Si el sol es pon en calçada i en dijous, al cap de tres dies pluja”

“Si Montserrat porta capa, sense pluja no s'escapa”

“Vent ripollès, ni plou ni aclareix, però quan s'hi posa, s'hi coneix"

Espereu-vos, perquè encara hi ha més, ja que, ha arribat el moment de descobrir el gran secret d'Ullastrell. Durant la guerra civil va haver-hi una colònia infantil en una masia d'aquest municipi, que va allotjar a un centenar de nens. L'existència d'aquest centre va ser enterrada en l'oblit i fins i tot, les persones que havien viscut durant aquells anys no recordaven la seva existència.

No va ser fins al 2006 que la funcionària de l'Ajuntament, Neus Salarich, va rastrejar aquella història. Revisant els documents pertanyents a aquesta època, va veure una carta escrita feia més de 70 anys i que anava dirigida a l'alcalde amb un segell que deia: «Ministeri d'Instrucció Pública i Sanitat. Colònia escolar 'Can Palet'. Ullastrell. Terrassa».

Neus Salarich que va néixer i es va criar a Ullastrell, mai havia sentit parlar de l'existència de Can Palet dels Masovers, ni de la seva colònia. Després de realitzar un estudi i de preguntar a les persones més grans del municipi, va descobrir que ningú recordava res de l’existència d’aquella colònia ni dels nens que hi vivien.

La investigació va seguir i es van trobar més cartes entre el director de Can Palet, Ricardo Martínez Armazabal, que agraïa a l'Ajuntament el préstec d'una màquina de cosir Singer i d'un xerrac per tallar llenya.

Finalment, es va localitzar una carta escrita el 3 de febrer de 1939, on un funcionari de l'Ajuntament de Barbastro (Osca) buscava als seus fills: Lluís i Elenita Arcarazo, de 12 i 8 anys, que havien estat a Can Palet. En la resposta s'especificava que la colònia havia estat desmantellada pocs dies abans de l'entrada de les tropes franquistes.

Neus Salarich va seguir amb la recerca i va localitzar a l'esmentat nen, Lluís. Desgraciadament, ja havia mort, però va obtenir una resposta per part del seu fill, un metge militar de Saragossa, que és qui finalment va reconstruir la història.

Al final de la guerra, la memòria va cancel·lar moltes coses, massa. Entre elles, l'existència d'aquesta colònia infantil amb un centenar de nens a dues passes del poble. Per contra, aquella aventura va marcar la vida d'aquells nens que van passar fam, por i la separació familiar a Ullastrell.

Aquí acaba "Ullastrell, un oasi de tranquil·litat i una font d'història", una campanya que ha ajudat a mostrar-vos el ric patrimoni cultural d'aquest poble del Vallès Occidental i al mateix temps, ha revelat els seus secrets més ben guardats. Visita'ns!