Neus Salarich Anglada obre la Festa Major amb un emotiu pregó

Dissabte 12 es va donar el tret de sortida a la Festa Major 2017 i enguany qui millor que la Neus per fer el Pregó.

La Neus Salarich la coneix tothom i és que després de 37 anys treballant a l'ajuntament les ha vistes de tots colors. Aquest any s'ha jubilat i qui millor que ella per fer el pregó de Festa Major!

La Serra estava plena de gom a gom i la Neus ens va deleitar amb un pregó emocionant, recordant com eren les cases i la gent abans, com es preparaven les festes i convidant a tothom a la seva participació.

Com que no volem que caigui en l'oblid, aquí el podeu tornar a llegir:

PREGÓ 2017

Sr. Alcalde, regidores, regidors

Bona nit a tothom:

Quan l’Ajuntament em va proposar ser la pregonera de la festa Major d’aquest any, em va fer molta il·lusió, però després, vaig pensar que era una gran responsabilitat i val a dir que durant uns dies vaig estar inquieta pensant en que us diria, en un pregó que no fos massa curt, però tampoc massa llarg i pesat.

Un any més ens trobem aquí tots plegats per començar aquests dies de gresca, de música, de passar-ho bé.

Els temps canvien, abans quan jo era petita, quan es respirava ja l’aire de festa major, tot era un anar i venir de gent, de fer coses per tenir-ho tot apunt.

Les mestresses de casa, feien un dissabte de Festa Major, tot havia d’estar net i polit, es buidaven els armaris, es canviaven aquells paperets amb puntetes al capdavall, perquè les vaixelles i cristalleries fessin més goig. S’espolsaven els matalassos, es feien esmolar els ganivets

Es compraven les provisions suficients per tots els copiosos àpats que els tres dies de festa major comportaven. Hi havia cases que llogaven una cuinera tots els dies que durava la festa.

Arribava el camió de les gasoses de Martorell, no podíem passar set.

Es comprava, una capsa de galetes!!  i cafè del bo, que no el cafè malta de cada dia.

I les cases que no tenien el seu propi corral, s’havien de proveir de tota classe d’aviram, conills, pollastres,ànecs, es rostia la  vedella,  es feien  els canalons.

Penseu que el que no tenia unes cassoles ben plenes, malament, perquè quan arribava tota la parentela, fills, joves, néts, nebots, germans i cunyades, amb aquella gana que no s’acabava mai, us podeu imaginar.

I alguns coneguts de ciutat, que com per art de màgia, arribaven a l’hora de dinar o sopar, i ves que s’havia de fer, encara no els havies dit si voleu.... que ja els tenies instal·lats al menjador.

A les cases, es posaven matalassos per terra,per encabir-hi els forasters,   perquè quan s’acabava el ball bé s’havia de reposar els ossos una mica, anys més tard el Marimon va posar a la disposició dels usuaris un auto de línia per tornar cap a Terrassa, just a l’acabar-se el ball.

I vinga cassoles i vinga plateries, i préssecs i síndries que posaven a refrescar a dins les cisternes i més d’un a l’hora de les postres les havia hagut d’anar a pescar, ja que la síndria havia fotut el camp de la galleda, i voltava per la cisterna

Penseu que a les cases no tenien neveres, més tard van arribar les de gel, i joves que m’escolteu, no us parlo pas de la prehistòria que jo i els grans ho recordem.

I la gent encarregava una safata de “dulces” a cal Forner o a Cal Correu i les anava a buscar a l’hora que se les havien de menjar, allà era a “ cal mai tanca”.

Oh, és més, venien els de la Comissió de Festes a preguntar si volíem algun músic a dinar i sopar, els membres de l’orquestra anaven a les cases a fer els àpats, recordo jo de petita, veure un dels músics de la Hot Club entaulat, i el meu padrí Daniel que pronosticava, “ no li doneu res més, a aquest home, que aquest avui no tocarà, no veieu que no pot dir ni fava.” I el meu pare el Climent , sempre explicava que una vegada el padrí  va destapar una ampolla de xampany i  paff , el tap va anar a parar als morros del trompetista de la Hot Club, i deia el meu pare que en tota la festa major, aquell home  només va poder tocar la pandereta.

No tot era qüestió de teca, també les noies feia dies que, d’amagatotis, amb aquella il·lusió, es feien els vestits que havien de lluir, doncs no volien que altres els hi copiessin. Més endavant uns anys més tard, els anàvem a comprar fets, a Barcelona, i els homes les camises a Cal Blau de Terrassa.

Les dones es feien fer la permanent, i els homes feien cua a cal Barber, on el Benet, el LLarg i el Miquel Catoliu no paraven, - Que voldràs noi ?, Afaitar i tallar cabells que és la festa Major” -

La canalla quan veiem arribar el camió que portava l’envelat, ja no ens podíem aguantar, i just aquí al davant de l’Ajuntament, es muntava, i a continuació les taules de Cal Sastre per anar a  escoltar el concert, i fer el vermut i els petits un xarop de poncem amb sifó.

El primer dia després del repic general de campanes, l’acte que inaugurava la festa era la traca que encenia mossèn Manel a la porta del cinema vell, el progrés, i s’obrien les portes de la magnífica tómbola, que sempre tocava, i amb aquella il·lusió i afició que anàvem a comprar els números, i piloteta de goma, un ventall, oh, ja és el quart que em toca aquest any, remeneu el bombo, ei,  un numero!!!  i tots a mirar a veure si ens havia tocat la bicicleta, i resulta que era una troca de llana de cal Torredemer. I sortíem d’allà amb tot d’andròmines que no servien per res, però feliços i contents.

Quan començava el ball els grans ens feien fora i ens deien que anéssim a ballar a darrera l’envelat, que els fèiem nosa, i aquell “ Ball de casats” allò imposava, encara sembla que vegi el Vicenç de cala Mercè i la Maria, voleiant per la pista.

I els "palcos" per poder seure una estona i lluir les gales i les joies.

Tot era bonic, l’ofici de la mare de Déu i la “pasacalle”  que les digníssimes autoritats anaven darrera els músics, fins a l’església, el ball de vermut amb aquella calor, i aquelles suades, i el de tarda i el de nit, el concert, i  la comèdia, amb els del GATU de l’època , i anys més tard l’Esbart Dansaire, i l’espectacle,  que un any el 1979 , va venir la Trinca i tot, amb un espectacle que se’n deia “ Pel bec gros”. I tots aquells cantants, el Ramon Calduch, el Josep Guardiola, el Francisco Heredero i la Luisita Tenor, i els mags, que la canalla miràvem força atents per mirar si els hi veiem les trampes.

Dies intensos, festius, familiars, i quan ho desmuntaven tot, t’entrava un no se que, de pensar que faltava tot un any perquè tot allò, tornés a començar.

En tots aquests anys al poble hi ha hagut molts canvis i millores, el Casal, l’ampliació de l’Ajuntament, la pista, la piscina, la llar d’infants, l’escola nova.

Us ho puc ben assegurar,  perquè m’he passat 37 anys de la meva vida aquí dins, que tots els governs municipals han treballat pel benestar de tots nosaltres.

Entre tots ens toca conservar-ho i gaudir-ho.

Gaudiu de la piscina, del Turó, de les placetes, col·laboreu amb les entitats, aneu al teatre, i a cantar amb la coral, a veure els nens a jugar futbol, pares porteu-los a l’esplai, nois, noies, aneu a l’espai jove.

Tenim un ampli ventall d’entitats que fan coses pel poble, segur que alguna encaixarà amb vosaltres.

Gaudiu dels actes, que una colla de persones han preparat per tots nosaltres, no us quedeu a casa, no deixeu que us ho expliquin, sortiu al carrer, que aquests dies els Ullas i els Trell competeixin amb sana rivalitat.

Perquè podem tenir espais macos, edificis fantàstics, placetes ben arreglades, però som les persones les que fan que un poble sigui com és, si Ullastrell és com és, és gràcies a tots i cadascun de vosaltres.

Ullastrell sou vosaltres!!

I com diria el foraster, "gent d’Ullastrell, sou molt bona gent"

Visca Ullastrell!

Visca la Festa Major!

M. Neus Salarich Anglada, 12 d’agost de 2017